L’intercanvi INEFC-Copenhague
1994-1999
L’any 1996 vaig conèixer la meva dona (Charlotte) en un intercanvi entre l’Inef de Barcelona i el de Copenhague que organitzava el malaurat Vicent Artero, (Gràcies allà on sigui). Actualment la meva dona és professora a l’Inef de Copenhague i jo treballo a un institut a Roskilde. Vivim a Dinamarca amb els nostres tres fills des del 2008. Sense cap mena de dubte, l’Inef em va canviar la vida.
Lluís Castellaranu
INTERINEFC Canàries
1996-1999
L’InterINEFC tenia això: mai sabies com acabaria el dia. Tot començava amb qualsevol tonteria —unes dunes, una platja, lletres humanes a la sorra, una masterclass improvisada d’aiguagym— i acabava convertint-se en una aventura que anys després encara expliques rient. Aquell dia, el que va començar amb bromes dins del mar es va anar complicant pels corrents, mentre des de fora vèiem que s’allunyaven més del compte. Fins que va aparèixer la zodiac de la Creu Roja Però això era l’INEFC: viure-ho tot intensament, passar del riure al drama en cinc minuts i acabar transformant qualsevol ensurt en un record brutal. Tant, que fins i tot alguns es van emportar sorra de la platja de record, com si fos una manera de guardar per sempre un trosset d’aquella aventura.
Mayra Rodrigo Niubo
La cursa més surrealista de Barcelona 92
1986-1991
Dins de la primera setmana d’adaptació a la nova vida que ens esperava, i coincidint que dies després s’havia de designar la seu olímpica de 1992, els alumnes veterans van fer que els alumnes de 1r anessin corrent des d’Esplugues fins a la plaça de Francesc Macià pel centre de la Diagonal, amb una enganxina dels aros olímpics enganxada al cul per tal de fer promoció de Barcelona 92.
La Guàrdia Urbana, veient la situació, en comptes de dissoldre la cursa, ens va acompanyar obrint camí i aturant el trànsit. Les nostres valuoses motxilles estaven amagades al McDonald’s de la plaça, i així les vam poder recuperar.
Montse Julbe Galobart
Concurs de rock and roll
1991-1996
El dia que feiem el concurs de rock and roll envoltada dels que serien grans amics en el futur. Alimanyes. Un gran equip!
Núria López Garcia
Els «llestos»
1976-1980
El dia assenyalat ja era aquí. Tots els alumnes de segon curs érem dins l’autocar i per davant teníem tres hores de camí.
Abans de sortir, en Santos Berrocal, el professor responsable de l’assignatura va agafar el micròfon i ens va dir:
—Nois i noies, aquí comença la vostra feina. Durant quatre dies, vosaltres sereu els únics protagonistes. La meva funció només serà avaluadora. Per a qualsevol qüestió o conflicte dirigiu-vos als caps de cada grup. Ja sabeu que serà una estada intensa amb un alt grau d’esforç físic. Us desitjo molts ànims i espero quefeu una bona feina!
Anna Miró Mauri
INEFAS forever: els anys que no s’obliden
1996-2001
D’Assajos, assajos i més assajos per poder superar cada prova pràctica de gimnàstica artística i els balls d’expressió corporal. Entrenaments de natació a primera hora i descans al solet davant del camp de rugbi. El nostre meravellós professor de judo, en Wolfgang, i les coreografies grupals de rítmica. Els canvis de roba als passadissos i les dutxes comunes.
Van ser anys espectaculars fent allò que més ens agradava: activitats físiques, esportives i expressives. Sens dubte, alguns dels millors anys de les nostres vides.
INEFAS forever.
María José Gómez Alegría
Dr. Ruano i Dr. Tejedo
1978-1983
Presentació el 1er. dia d’INEF de l’assignatura d’Anatomia I, impartida pel Dr. Ruano i el Dr. Tejedo. Aquest primer, un erudit de l’anatomia però també el paradigma de la jerarquització entre alumnat i professorat (duien bata en comptes de xandall). Realitza tota la presentació sense interrupcions, tenia una rapidesa verbal considerable. Acaba la presentació i demana si hi ha alguna pregunta, silenci a l’aula; no, espera un noi molt jovenet i atontadet de Rubí aixeca el dit i pregunta textualment: «oiga, ¿el otro no habla?». Boques obertes dels dos profes i alumnat. El Dr Ruano es treu una llibreteta, em pregunta el nom i se la guarda. Vaig estar cagat tot un curs, després crec que va ser l’únic excel•lent que vaig tenir en cinc anys de carrera.
Joan Estrada Aguilar
